Història de la " castanyada "
A Catalunya, la nit del 31 d'octubre, se celebra la nit de Tots els Sants amb la "castanyada" .
Aquí us deixo dues històries de com es va originar aquesta tradició :
En l'Edat Mitjana i per recordar a tots veïns la necessitat de resar pels difunts, durant la nit de Tots els Sants es tocaven les campanes de totes les parròquies i convents, de manera que el campaner necessitava d' una gran aportació d'energia per recuperar-se del esforç.
Com que la castanya el fruit més abundant de la tardor, es recuperaven del cansament amb castanyes i petits glops de vi ranci, per fer-les més passeres. Com el nombre de campanars era molt elevat en aquells temps i al campaner s'anaven afegint les persones i familiars més pròxims, en un afany de voler compartir amb ell les seves penes i també els seus goigs, finalment tots acabaven menjant castanyes i bevent vi.
Més endavant, als pobles, a la tarda tots els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya, les dones feien pastissets semblants als actuals "panellets" (uns pastissets fets a base d'ametlla mòlta i ensucrada) i en arribar la nit es reunien tots al voltant del foc menjant-se les castanyes i els moniatos rostits a la llenya i els pastissets que havien portat les dones i així celebraven el final de la collita i resaven pels difunts.
També existia la tradició de que els nens havien de deixar castanyes amagades en algun racó de la casa perquè, a la nit, les ànimes dels que faltaven vinguessin a recollir-les i se les canviessin per "panellets" o codony (depenent de la zona).
A la fi del segle XVIII el costum s'havia estès de tal manera que la castanya passa a ser un element de comerç i llavors fa la seva aparició la figura de les castanyeres, dones que torren les castanyes al foc i les venen en llocs de carrer.
A Catalunya, la nit del 31 d'octubre, se celebra la nit de Tots els Sants amb la "castanyada" .
Aquí us deixo dues històries de com es va originar aquesta tradició :
En l'Edat Mitjana i per recordar a tots veïns la necessitat de resar pels difunts, durant la nit de Tots els Sants es tocaven les campanes de totes les parròquies i convents, de manera que el campaner necessitava d' una gran aportació d'energia per recuperar-se del esforç.
Com que la castanya el fruit més abundant de la tardor, es recuperaven del cansament amb castanyes i petits glops de vi ranci, per fer-les més passeres. Com el nombre de campanars era molt elevat en aquells temps i al campaner s'anaven afegint les persones i familiars més pròxims, en un afany de voler compartir amb ell les seves penes i també els seus goigs, finalment tots acabaven menjant castanyes i bevent vi.
Més endavant, als pobles, a la tarda tots els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya, les dones feien pastissets semblants als actuals "panellets" (uns pastissets fets a base d'ametlla mòlta i ensucrada) i en arribar la nit es reunien tots al voltant del foc menjant-se les castanyes i els moniatos rostits a la llenya i els pastissets que havien portat les dones i així celebraven el final de la collita i resaven pels difunts.
També existia la tradició de que els nens havien de deixar castanyes amagades en algun racó de la casa perquè, a la nit, les ànimes dels que faltaven vinguessin a recollir-les i se les canviessin per "panellets" o codony (depenent de la zona).
A la fi del segle XVIII el costum s'havia estès de tal manera que la castanya passa a ser un element de comerç i llavors fa la seva aparició la figura de les castanyeres, dones que torren les castanyes al foc i les venen en llocs de carrer.
De aquí el costum que a Catalunya es celebri la nit de Tots Sants.
El text està extret d'aquí
El text està extret d'aquí
Ana Cabrera
